Biografies


Joan Argé / Arxer
    Figeac (Bisbat de Cahors, França), cap al 1597 - Palamós, ab. 1713

    Originari de Figeac, al bisbat de Cahors (França). S'establí com forner a Palamós i el 1637 figura a la matrícula dels francesos del litoral català, casat amb Eulalia Masoni i pare d'una filla (Mariangela) d'un any.
    Enviudà el 1638 i es tornà a casar amb Margarida Simon, amb qui tingué quatre fills, un d'ells : Rafael Arxer (Palamós, 1641 - Sant Feliu de Guíxols, 1722), es casà amb Gerònima Morera, origen de les famílies de Sant Feliu de Guíxols i Girona.
    Al protocol notarial del AHG, tom SFe 860, notari Pere Rovira s'especifica : El 11.6.1713 testà a Sant Feliu Guíxols en Rafael Arxer, traginer, natural de Palamós, fill dels qº Joan, traginer, i de Maria Simon.

    Fonts :
    Genealogia Palamós
    Family Search Internet
    * Consulta de Jaume Maruny a l'Arxiu Històric de Girona.

Matheu Arxer
    França, abans del 1530 - ?

    De nacionalitat francesa, casat i treballador per compte propi.
    Resident a Perpinyà el 1542, en Matheu Arxer és la persona amb el cognom Arxer que s'en té constància documental més antiga a la zona de la Catalunya Nord.

    Font : Catalans i occitans a la Catalunya moderna : comtats de Rosselló i Cerdanya, S. XVI-XVII : presentació històrica i transcripció del fogatge català de 1553, del registre de la taxa del Batalló de 1643 i de les dues llistes dels immigrants occitans de 1542-1543 i 1637, a la zona de la Catalunya del Nord; Peytaví Deixona, Joan; Barcelona; Rafael Dalmau Editor; 2005

Onofre Arxer
    Sant Hilari de Vidrà, cap al 1550 - ?

    Paraire.
    Persona amb el cognom Arxer que s'en té constància documental més antiga a la zona d'Osona-Ripollès

    Font : Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Ramon Arxé i Cararach
    Des del 22 d’octubre del 1936 formà part de la Comissió de Governació de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló per ERC. Fou designat com a alcalde des del 16 d’octubre del 1936. Va cessar el juliol del 1937 arran d’una crisi municipal. El 4 de novembre del 1937 tornarà a ocupar el càrrec de regidor després d’alguns mesos d’estar allunyat de l’Ajuntament.
Joaquim Arxé i Ordeig
Joaquim Arxé i Ordeig1948 - 2008

Alcalde de Viladrau en dues ocasions (encapçalant candidatures independents) : durant dos mandats (entre 1987 i 1995) i des del 2007 fins a la seva defunció el febrer del 2008.

Font : osona.com

Jacint Arxer i Bussalleu
Jacint Arxer i BussalleuSetúbal (Portugal), 1877 - Arenys de Mar, 1964

Exercia de mestre de minyons [...]. Lletraferit, solter [...] i "bibliotecari perpetu de l'Ateneu Arenyenc", havia estat guardonat, [...] amb la "Medalla de Caballero de Isabel la Católica" [...].
Havia escrit molt. [...] diuen que va confeccionar, pacientment, una mena de crònica d'Arenys, il·localitzable en l'actualitat, que constava d'una colla de volums. També escrivia poesies i obres teatrals, especialment per a mainada.
[...] va finar a l'asil de les Germanetes dels Pobres, on va ser internat ja a les acaballes de la seva vida, l'any 1964.

Font : La Guerra Civil a Arenys de Mar, Jacint Arxer i Bussalleu / Estanislau Torres, Biblioteca Serra d'Or, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Bibliografia : Biografia de JOAQUIN ARXER Y CATÁ.
+info : Wikipedia.

Maria Anna Arxer i Despau (o Despan)
    Pintora de principis del segle XIX. A l'exposició barcelonina de 1803 va presentar el quadre Las tres Marías y San juan, i tres caps d'estudi fets al pastís.

    Fonts :
    * Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días; Ràfols, Josep F.; Barcelona Milá 1951-1954
    * Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX / por Manuel Ossorio y Bernard; Madrid, Palacios 1903-1904

Fèlix i Joan Arxer i Guasch
    Arenys de Mar, ~ 1845 - Sant Feliu de Guíxols

    Industrials del suro. A Lloret de Mar dirigiren l'empresa "Arxer Hermanos y Cía", sucessors de "Pujol Hnos. y Cía.".
    La seva herència es destinà a tres entitats de Sant Feliu de Guíxols : l'Asil, l'Hospital i la Conferència de Senyores de Sant Vicenç de Paül

    Fonts :
    * La Indústria suro-tapera a Lloret de Mar; Agustí M. Vilà Galí prefaci: Santiago Hernández i Bagué; Lloret de Mar; Ajuntament de Lloret de Mar DL 2002
    * Caritat, beneficència, solidaritat: de la història a l'ètica a través dels arxius; Miquel Borrell i Sabater

Jaume Arxer i Rabell
    Industrial del suro.
    Fundador a Sant Feliu de Guíxols el 1899, amb altres socis, de la cooperativa de consum "La Unión".
    Membre de la lògia maçònica "Gesoria" (1888).

    Fonts :
    * Els inicis del catalanisme guixolenc. El Centre Català (1901-1904); Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona (Quaderns del Cercle); Vol.:12 Any:1996 Pàgina:93-136
    * El moviment cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols (1885-1939); Àngel Jiménez i Navarro; Estudis sobre temes del Baix Empordà vol. 2; Institut d'Estudis del Baix Empordà; 1983

Narcís Arxer i Vinyolas
    Sant Feliu de Guíxols, 1699 - Sant Feliu de Guíxols, 1760

    Traginer.
    Nèt de Raphael Arxer i Gerònima Morera.
    En el seu testament deixà 200 lliures a l'Hospital de Sant Feliu de Guíxols (una làpida ho conmemora).

    Font :
    * Comentaris sobre el Sant Feliu de Guíxols del Segle XVIII; Benet Julià i Figueras; Estudis sobre temes Guixolencs vol.2; Publicacions del Museu Municipal; Sant Feliu de Guíxols; 1980

Antoni Ametller i Arxer
    Industrial del suro.
    Fou nombrat el 12 de juny 1939, "jefe" de la "Cooperativa de consumo Rdo. Santos Boada" constituïda com a fussió de la Cooperativa de L'Ateneu i "La Guixolense".

    Fonts :
    * El moviment cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols (1885-1939); Àngel Jiménez i Navarro; Estudis sobre temes del Baix Empordà vol. 2; Institut d'Estudis del Baix Empordà; 1983

Victòria Batet i Arxer
Victòria Batet ArxerSant Feliu de Guíxols, 1920 - Sant Feliu de Guíxols, 2009

Pintora.
Propietària de la Galeria Victòria Batet.

Fonts :
EL PUNT, 05/09/2009

Joan Casas i Arxer
Joan Casas Arxer1839 - 1923

El 1860 ocupa la plaça d'apoderat a l'empresa Vinyas, Huygen i Cia. L'any 1866 es va casar amb Antonia Vinyas (neboda del seu patró), aquest matrimoni li va obrir la possibilitat de participar en la direcció de l'empresa, que posteriorment s'anomenaria Casas i Huygen i finalment Juan Casas i Cia.
Fou regidor i més tard alcalde de Sant Feliu de Guíxols en tres períodes (alcalde provisional el 1869, de 1874 a 1876 i de 1891 a 1894). President del Cercle Català des de la seva fundació el 1899 fins el 1903, a la vegada president del setmanari "Llevor".
El 1892 promogué la realització de l'exposició de Belles Arts.
Impulsor amb Enric Heriz de la companyia de tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona de la que en fou president des del seu inici el 1892 al 1895 i del 1905 al 1907, vicepresident segon del 1908 al 1917 i conseller del 1918 al 1922.
El 1903 fou candidat a les eleccions generals per Girona, i el 1904 fou nomenat vice-president de la Unió Catalanista.
El 1908 constitueix amb altres socis l'empresa de fabricació i distribució de gas : Palahí i Cia.

Fonts :
* Els inicis del catalanisme guixolenc. El Centre Català (1901-1904); Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona (Quaderns del Cercle); Vol.:12 Any:1996 Pàgina:93-136
* El Tren de Sant Feliu història del ferrocarril Sant Feliu de Guíxols-Girona; Carles Salmerón i Bosch; Barcelona Terminus cop. 1985
* Indústries, comerços i serveis; Gerard Bussot i Liñón; Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (El Carrilet); 2002

Ismael Clark Arxer
La Habana (Cuba), 1944

Doctor en Medicina per la Universitat de La Habana en 1967 i especialista en Bioquímica Clínica en el Centre Nacional d'Investigacions Científiques, on va estudiar i treballar fins el 1976. Amplià els seus estudis el 1975 a l'Institut de Química Fisiològica de la Universitat Friedrich Schiller de Jena (R.D.A.).
Des de 1977 ha estat vinculat a l'Acadèmia de Ciències de Cuba, institució a la que ha treballat sucessivament com a Secretari Científic General, Vicepresident per a Ciències Biològiques i Vicepresident Primer. En organitzar-se el Ministeri de Ciencia, Tecnologia i Medi Ambient va ser designat Viceministre Primer. A partir de 1996, en reorganitzar-se l'Acadèmia de Ciències, hi treballa com a President.
Professor Titular Adjunt de la Facultat de Biologia de la Universitat de La Habana i de l'Institut Superior de Tecnologies i Ciències Aplicades. Entre 1996 i 1998 va presidir el Comité per a la Cooperació en Educació, Ciència, Salut i Cultura de la Associació d'Estats del Carib (AEC).

Font : El Portal de la Cultura Cubana

Pere Dausà i Arxer
Pere Dausà i ArxerArenys de Mar, 1887 - Peralada, 1935

El 1902 ingressa al seminari-col·legi del Collel i el 1905 al seminari diocesà, durant l'estança en aquest darrer, fou redactor en cap del setmanari "La Regeneración". El 1910 és ordenat sacerdot i el 1911 ingressa a la Casa Missió.
El 1913 fou nomenat consiliari del Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles, feina que compaginarà amb la de promoció del sindicalisme catòlic. Durant aquest període col·laborà amb la revista "La Creu" i el "Butlletí Sindical".
Per questions de salut es traslladà a la Colònia Raimat (1925) i el 1926 s'integrà al grup d'Exercicis Parroquials de Barcelona on col·laborà a la revista "Perseverància" (òrgan oficial de l'Obra).
Posteriorment desenvolupà tasques de rector a Vilatenim (1928) i d'ecònom-arxiprest a Peralada (1929), on promogué la construcció de les "Escoles parroquials" el 1933.

Fonts :
* Un apòstol dels temps moderns (Assaig biogràfic de Mossèn Pere Dausà i Arxer); Josep M. Cervera i Berta; Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social - Girona
* El butlletí, Ajuntament de Peralada, núm. 11, 1999

Antoni Dot i Arxer
Antoni Dot i ArxerOlot, 1908 - Houston (EEUU), 1972

Polític i empresari. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller. Fundà la "Revista d'Olot" (1926) i els setmanaris "Acció Ciutadana" (1930) i "Esquerra" (1934). Fou membre del primer consell executiu d'Esquerra Republicana (1931), diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d'assistència social (1937-39).
El 1942 s'exilià a Mèxic, on creà l'empresa d'assegurances Dot e Hijos y Asociados.
Actuà dinàmicament en la vida política i cultural catalana de l'exili.
Fou vicepresident de l'Orfeó Català de Mèxic i també president de l'Institut Català de Cultura. Publicà Presència (Mèxic, 1965), recull de reflexions polítiques i parlaments patriòtics sobre Catalunya i alguns projectes, fets a l'exili, com el de la Comissió Nacional de Planejament.

Font : Gran Enciclopèdia Catalana (http://www.grec.net)
+info : Wikipedia.
Ramon Pla i Arxé
    Barcelona, 1943

    Doctor en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona; premi extraordinari de doctorat. Professor de matèries relatives a la Teoria de la Literatura des de 1973. Degà de la Facultat de Filologia (1986-1988) i Director General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya (1993-1995).
    Crític literari, des del 1979, al Diari de Barcelona (1979), "Full de cultura" de la Hoja del Lunes (1981-1982), l'Avui (1983-1987), "Quadern" de El Pais (1988-1995) i l'Avui (1996-2000). Actualment és col·laborador de La Vanguardia.
    Premi Massó i Torrents d'Investigació Literària de l'Institut d'Estudis Catalans (1976) i Premi de crítica literària Jaume Bofill i Ferro (2000). Recentment, ha publicat La poètica de Joan Maragall (1999) i Textos crítics (2001), L’estudi de la literatura catalana: ordre i cànon (2001).

    Font : IEC
Josep Suñer i Arxer
    Sant Feliu de Guíxols, 1932 - Sant Feliu de Guíxols, 1994

    La seva dedicació a la distribució de begudes i el fet de ser la primera persona que en portà a San Feliu de Guíxols, li feu guanyar el malnom de "Pitu Coca-Cola".
    Desenvolupà diferents tasques a l'Ateneu Deportiu Guíxols i en fou president en dos períodes : del 1977 al 1981, i del 1993 fins a la seva sobtada mort el 1994.

    Font : família Sunyer